Morfina, relats d'un home jove

MORFINA, RELATS D'UN JOVE METGE

(Literatura)

Que la literatura russa, antiga o moderna és potent ho sap tothom. Fa uns anys el meu llibreter de capçalera em posà a les mans la novel·la Cor de Gos, de Mikhaïl Bulgàkov i vaig flipar tant per l’estil com per la història. Aquest estiu, un bon amic en recomanà que abans d’anar a veure El Mestre i Margherita al Teatre Lliure em llegís la novel·la, doncs a causa de la seva complexitat gaudiria molt més de la enrevessada trama de l’obra; gràcies Ferran. Ara acabo de llegir Morfina, Relats d’un Jove Metge, també del mateix autor i em torno a treure el barret.

Mikhaïl Bulgàkov va néixer a Kiev al 1891, actual capital de Ucraïna, quan encara pertanyia al Imperi Rus. La seva formació era de metge, però va exercir poc temps i finalment va dedicar-se a la literatura. Al principi va ser conegut per la seva col·laboració al Teatre d’Art, de Konstantin Stanislavski, però a finals dels anys 20 va començar a patir, doncs el padrecito Stalin el considerava anti-soviètic, i li va amargar la existència, mantenint-lo confinat a Rússia, sense autoritzar-lo a sortir del país ni deixar-li publicar el que escrivia. Va morir de fàstic i inanició al 1940. Les seves obres van veure la llum gràcies a que la seva tercera dona les va poder treure del país.

El volum a que em refereixo avui és un conjunt de relats breus de la primera època, experiències viscudes per un jove metge de 24 anys, acabat de sortir de la facultat, i els explica amb una barreja de realisme, humor i observacions personals realment admirables. “Quinze mil sis-cents tretze malalts, dos-cents hospitalitzats i només sis s’han mort” reflexiona l’àlies de Bulgàkov des del poble de la Rússia profunda on no hi ha corrent elèctric (tot i estar al 1917) i el transport al hivern s’ha de fer amb trineu tibat per cavalls. Per cert, en un dels relats pren en préstec el títol d’una meravella curta de Lev Tolstoi, “La Tempesta de Neu” i mentre el vas llegint és impossible no recordar-se del que va escriure el patriarca de la llarga barba.

Un llibre molt recomanable editat per Edicions de 1984 fa poques setmanes dins la col·lecció Mirmanda. Edició senzilla però acurada. Excel·lent traducció del rus de Jaume Creus, escriptor, poeta i traductor políglota (del francès, italià, alemany, rus, anglès i txec... només). Llegiu-lo; no us en penedireu.